Chapter 8
Uns mesos més tard, al Desembre, en Guy estava assentat a la seva oficina a Nova York. Ell no rebia les ofertes de treball i sentia que la seva culpa per l’assassinat de la Miriam feia que les persones s’allunyessin d’ell. Un home havia de ser pur per elaborar plans per un bon edifici, i en Guy se sentia brut. Estava fent dibuixos de la casa d’ell i l’Anne que anirien a viure després del seu casament, quan va sonar el telèfon.
Hola, Guy, sóc en Bruno.
En Guy no va dir res, i va penjar el telèfon, però el telèfon va tornar a sonar.
“Vull veure’t, Guy va dir en Bruno”
No,va dir en Guy i va penjar el telèfon.
Aquella nit ell i l’Anne van sortir del seu pis i en Bruno estava de peu a la foscor. En Guy va agafar la mà de l’Anne, i va tractar de mantenir la calma.
Hola Guy! En Bruno va dir en veu baixa. Va mirar a l’Anne amb gran interès, com si es sorprengués de veure en Guy amb una dona. Hem de marxar, hem de marxar. En Guy va dir i es va allunyar ràpidament, amb la mà de “l’Anne seguint la seva”.
Oh Guy, només vull ... En Bruno va dir.
Qui era aquest? -va preguntar l’Anne
Un home que conec! Que vol una feina, va dir en Guy, no és res!
Què vol en Bruno? El problema no va desaparèixer, i en Guy no podia deixar de pensar-hi.
Un matí de Gener en Bruno va aparèixer el costat d’en Guy en un carrer i va dir: Vine a fer una beguda amb mi, Guy.
-No
Yes, va dir en bruno, que tens por?
Res! Va dir en Guy. ¿Et semblo espantat? (Vull la policia, en Guy va pensar que volia la policia, ara! Però no va poder!)
Vine a pendre una copa amb mi, va dir Bruno
En Guy estava d'acord en anar a un bar
Per què no em vas parlar sobre l’Anne? En Bruno li va preguntar. Aquesta dona amb la qual et veig. Ho sé tot sobre ella.
Aquest és la nostre última trobada, en Guy va dir. Parlaré a la policia sobre tu.
Per què no parles del què vas fer l’any passat? En Bruno va somriure. Els hi diré que em vas pagar per matar a la Miriam, els hi diré que tu te’n vas anar a Mèxic, perquè jo pogués fer-ho sol. Ells em creuran a mi, Guy.
En Guy va pensar que era veritat. Ell va dir, me n’he d’anar.
Espera! Va dir en Bruno. Has de matar el meu pare!
En Guy va mirar els ulls d’en Bruno. Els seus ulls eren d’una mala persona. En Guy se sentia impotent, no podia fer res.
Aniré a la policia si no el mates! Va dir en Bruno , que va deixar la barra de sobte!
En les pròximes dues setmanes en Guy va veure en Bruno fora de la seva oficina cada nit quan se’n anava. A continuació, la carta va arribar per primera vegada. Era un mapa de la casa d’en Bruno amb un pla escrit sobre l’assassinat. En Guy va llençar-ho, però més cartes van arribar els pròxims dos o tres dies. La 21 carta deia: Vols que li expliqui a l’Anna la teva part sobre l’assassinat de la Miriam? Has de matar el meu pare aviat, abans de mitjans de Març. En Bruno va enviar-li una arma gran, tot semblava com una part d’un mal joc o d’una pel•lícula. En guy es va mirar la seva pròpia arma. l'havia comprat quan tenia quinze anys, perquè era petit i bonic i perfecte. Va agafar l'arma amb cura, i ell va somriure i va pensar quan era un nen.
En Guy es va passar el dia següent amb l’Anne a la ciutat, i van anar veure la seva casa. Estarà acabat al març va dir en Guy.
Està bé, va dir l’Anne. "No serà de dos mesos abans de casar-nos per comprar coses per la casa”
Saps el que ...? En Guy va començar a dir, llavors va parar i va mirar a L’Anne als ulls. Volia parlar-li sobre les cartes d’en Bruno i l'arma però no va poder. No volia cap secret amb l’Anne, però en aquest cas era el més gran secret de tots. Després en Guy es va adonar que la seva vida es separava en dues parts, la vida amb l’Anne, i la vida amb en Bruno.
Van tornar a casa l’Anne i després de dinar en Guy va anar al jardí. Ell va veure una figuera negre, era en Bruno! En Guy va fer un gran cop i tots dos van caure a terra, però en Bruno era molt fort i les seves mans van apretar la gola d’en Guy. En Guy volia matar-lo. Va empènyer en Bruno a l'herba, lluitant dur.
En Bruno va dir de sobte "Guy sabia el què era jo!
Et mataré el pròxim que et torni a veure aquí! Va cridar en Guy.
Oh Guy, Mata’m si vols! En Bruno va dir rient, però estàs a punt per matar al meu pare?
Estic llest per trucar a la policia, va dir en Guy.
I jo estic llest per explicar-li a l’Anne sobre tu i la Miriam, i explicar-li a la policia! Havia els ulls d’en Bruno una llum vermella, semblava com un animal afamat. Escriuré a l’Anne aquesta nit, Guy, sinó em dius que mataràs el meu pare! Va donar una volta i va fugir.
Ara en Guy estava espantat. Va esperar que la carta d’en Bruno arribés a l’Anne. Ell sabia que no el podia parar. Què podia dir a ella sobre l'assassinat? Ell volia la Miriam morta, no va poder parar en Bruno a l’hora de matar-la. Ell també era culpable, i la seva culpa s'estava intensificant.
Uns dies després l’Anne va trucar en Guy. La seva veu estava tremolant i en Guy sabia el què havia passat.
He rebut una carta, Guy, va dir ella.
Oh? Va de tractar d’estar en calma. Una carta?
No hi ha nom a la carta Guy, va dir ella. Parla sobre tu i l’assassinat de la Miriam.
No ho entenc Anne, va dir ell. No ho sé...
Guy, no li diré a ningú, va dir l’Anne. Però que esta passant?
Res passa, Anne. En Guy va dir pensat que la seva veu sonava estranya. Puc veure’t aquesta nit? Parlarem sobre això.
No, no puc va dir l’Anne.
En Guy sentia que estava perdent, i que en Bruno era a tot arreu. Llavors en Bruno es va adonar d’una cosa més: Havia començat a mentir a l’Anne.
